Història

Abans no existís el .cat un grup d'Internautes va intentar aconseguir el .ct. Molts dels noms d'aquella aventura segueixen tenint avui un paper destacat en la Internet en català. Era molt abans d'Infovia (accés a Internet via mòdem), quan tot Internet estava per fer i tot era possible.

Pels volts de 1993 els primers internautes catalanoparlants ens trobaven a bit.listserv.catalan, una llista de correu grup de notícies de la Xarxa d'aleshores. Veient que hi havia una jerarquia dels grups de notícies d'USEnet d'arrel “soc.culture” sota la que hi havien diferents llengües i països, ens vam decidir crear soc.culture.catalan. Seguint el procediment establert a USEnet, vam enviar la proposta, es va votar i el desembre de 1994 vam aconseguir la creació d'aquest grup de notícies.

Assolit aquest objectiu, i veient que els alguns correus electrònics acabaven amb dues lletres identificatives d'estats i territoris, el pas més evident era treballar per aconseguir un .ct.

Vam formar un grup de treball, els Pencaires, una web domini-ct.org, més endavant add-ct.info, i una llista de correu a fi de coordinar el treball. Vam aprendre molt sobre el treball en remot i equips virtuals, i també sobre com funcionaven les interioritats de la incipient governança de la Xarxa.

Amb la RFC 1591 (març del 1994) es va tancar la via que havíem obert per a demanar-ho directament a en Jon Postel. Calia passar per la ISO (International Standards Organization) i les coses es complicaven força doncs o bé s'era un estat independent o un territori d'ultramar d'un estat reconegut per les Nacions Unides. També es va parlar de “hackejar” un domini, el .ct, que en algunes llistes apareixia associat a l'atol de Caton i Enderbury, a les Kiribati (.ki), en mig de l'oceà Pacífic i segons la informació de l'època només habitat per unes desenes de persones. Per què no demanar a Kiribati la gestió del .ct?

En qualsevol cas les vies per a assolir un ccTLD (un domini de dies lletres) s'anaven tancant i no semblava haver-n'hi més. L'any 1996, en una conversa sobre el tema entre n'Amadeu Abril, en Pep Payó i jo mateix, el primer ens explicà que semblava que el tema dels dominis (la funció IANA) podria passar cap un nou organisme. Pocs anys després (el 1998) es creava ICANN. Abril, qui va participar en els debats per a la seva creació, seguia de molt aprop el tema i en va ser un dels primers membres del seu Consell. Amb el coneixement sobre el funcionament d'ICANN, va veure l'oportunitat de demanar un .cat en lloc de l'aleshores impossible .ct. En efecte, el desembre de 2003 ICANN va obrir una ronda per a nous gTLD (dominis genèrics) on les comunitats hi tenien cabuda, fent possible demanar el .cat per a la comunitat catalanoparlant a Internet. I la resta ja és història (1).

(1) "El reconeixement internacional del .cat"; de Montserrat, Iparraguirre, Gras: Ed. FOCIR, 2014. Col·lecció "Casos d'internacionalització"

Activació

Assolida la independència i el reconeixement internacional que aquesta comporta, què cal fer per a tenir el .ct operatiu ?

1- La llista ISO 3166

Els ccTLD (country code top level domain o domini territorial de primer nivell) són els dominis de dos caràcters que a Internet identifiquen els estats i territoris. Això és així des que amb la RFC 1591 (març de 1994) es va acordar fer servir la llista ISO 3166-1 per a determinar quins dominis assignar a estats i territoris.

Catalunya n'hauria d'escollir un i segurament el més natural, el que recull la històrica reivindicació dels anys 90 del grup add.cti que encara és lliure, sigui el .ct.

El primer pas a través de l'agència catalana de normalització o d'alguna altra direcció general del Dept. d'Indústria, és comprovar que la ISO, International Standards Organization faci els canvis oportuns. En particular modificar les diferents llistes de la ISO 3166 (codis per a la representació dels noms de països (ie. Estats) i les seves subdivisions) a fi de treure de l'entrada España els topònims i divisions pròpies corresponents a Catalunya i posar-les en la nova entrada de la Catalunya independent. Per exemple hi ha llistes de les regions dels estats i caldria treure Catalunya i les seves províncies i ciutats de l'apartat España i crear una entrada nova per a Catalunya incorporant-hi les vegueries i comarques. Caldria també demanar l'entrada pròpia a la llista ISO 3166-1, per exemple amb l'acrònim “ct”; La llista ISO 3166-1 és la que IANA fa servir per a delegar dominis. Aquest procés serà el més llarg doncs caldrà fer vàries peticions i preparar documents a lliurar a la ISO, però res que sigui difícil. Quan s'és un Estat totes les organitzacions internacionals són els teus clubs i juguen a favor teu.

2- IANA

El segon pas ha de ser que el departament o direcció general del govern que ha de portar els temes del ccTLD demani a ICANN, qui actualment gestiona la funció IANA (és a dir, entre d'altres coses assigna els dominis territorials o ccTLD -els de dos caràcters- ) la delegació del ccTLD. Aquest pas és un tràmit fàcil doncs com hem vist abans va ser la pròpia IANA a l'època de Jon Postel qui es va empescar fer servir aquesta llista ISO 3166 a fi d'evitar decidir què és i què no és un estat o territori amb dret a un ccTLD. Vegeu-ne els detalls a la RFC 1591

Un cop el govern català ha obtingut la delegació del ccTLD, és a dir del .ct, ja es pot posar en marxa l'operatiu per a fer-lo funcionar i connectar-lo a l'arrel del DNS. Que el .ct entri en el DNS implica que quan per exemple entrem algun domini .ct en un cercador, el DNS —sistema de noms de domini que tradueix les adreces d'Internet a adreces IP— sabrà com buscar i on trobar els dominis .ct

3- Model de gestió i Sunrise

El Sunrise és el període pel que passen tots els nous TLD durant el qual el registre de dominis és restringit i té unes fases amb diferents prioritats. Així per exemple, en una primera fase el Govern reservarà i registrarà els noms de dominis que consideri adequats, posteriorment podrien fer-ho les administracions locals i finalment les empreses i particulars.

El model de gestió i en particular l'estructura legal sobre la que es basarà el futur NIC.ct (NIC = Network Information Center o oficina responsable del TLD) no és un tema menor i cal començar-lo a treballar amb molta anticipació, molt abans d'arribar al Sunrise. Quines seran les prioritats i model de creixement del .ct? Quins organismes o entitats en determinaran la seva estratègia a curt i llarg termini? Quina serà l'oficina que en serà responsable i retrà comptes?

Mirant en en nostre entorn hi ha diferents models, alguns amb molta intervenció del govern i altres amb una lleugera supervisió. També es pot optar entre models de gestió pública o de gestió privada.

El model privat suposa que una empresa es responsabilitza de la gestió del TLD i ret certs comptes al NIC.ct. Pot assegurar uns SLA (nivells de servei) i altres mètriques tècniques, pot compartir beneficis d'explotació o de facturació amb l'Estat, i cal que es coordini molt bé amb les àrees de Governança d'Internet i de Política Digital.

El model públic suposa que es crea una empresa o ens públic, o que des d'una DG del Govern es gestiona tot allò que fa referència al ccTLD i a la governança d'Internet.

Personalment, veient com es gestionen els TLD més dinàmics, l'experiència i aprenentatge de conèixer molts ccTLD, i la deriva del .cat en els dos darrers anys, m'inclino per un model públic no intervencionista. El NIC.ct serà un servei que entre d'altres donarà beneficis, projectarà al món la imatge del País i s'ha de coordinar amb altres polítiques d'Internet de l'Estat. Si un model privat pot gestionar-ho fent diners, perquè no podem des de l'àmbit de l'empresa pública fer el mateix i reinvertir en la comunitat?

Crec que vista l'experiència i els models que tenim, el millor model seria d'un ens de titularitat pública, amb independència financera i política per a minimitzar les ingerències polítiques (portar un NIC és bàsicament una oficina tècnica) que es coordini fàcilment amb les estructures de l'Estat que defineixen les polítiques TIC, sobretot en els àmbits d'Internet, sense oblidar àrees com la privadesa, la neutralitat i capilaritat de la xarxa.

4- Presència Internacional

Ja amb el domini en marxa seria convenient demanar l'ingrés a un parell d'organitzacions. Una és el ccNSO d'ICANN, el Consell d'ICANN del que entre 2013 i finals de 2015 sóc membre del seu Consell escollit pel Nomination Committee d'ICANN per a servir-hi dos anys. És on els dominis territorials (ccTLDs) debaten els seus temes, comparteixen informació i sobretot exerceixen la seva influència en les polítiques del món del DNS i els dominis que es defineixen a ICANN. Per exemple, de cara a preparar la nova ronda de nous gTLD (nous dominis genèrics) algunes veus demanen que els dominis de dues lletres no estiguin reservats als estats i territoris. ICANN va crear un grup de treball, en el que participo, per a debatre aquest tema i buscar un acord entre les parts.

Delegat el ccTLD per IANA, entrar al ccNSO és un pur tràmit que puc fàcilment explicar doncs a més de la seva simplicitat conec bé per ser-ne el responsable designat pel Board del ccNSO. Nomes cal demanar-ho al ccNSO, dir qui ha de ser el representant del .ct en aquest consell i IANA fa les comprovacions pertinents. Es cert qualsevol ccTLD pot assistir a les reunions i participar en alguns (no tots) els grups de treball del ccNSO, però costa trobar raons per a no ser-ne membre i personalment, després de dos anys veient des de dins com funciona el ccNSO, crec que val la pena ser-ne membre ni que sigui, que no és poc, per un tema de diplomàcia pública i presència internacional.

També caldria enviar una persona delegada al GAC (Governmental Advisory Committee) d'ICANN. Aquest comitè acull a representants dels governs i en un joc diplomàtic i d'interessos, a vegades reflex de la diplomàcia i els equilibris de poder de les relacions internacionals, els Estats intenten consensuar punts de vista a fi “d'aconsellar” (a vegades amb més vehemència que d'altres – només cal recordar el “Mind the GAC” que es va popularitzar durant la redacció de la normativa per a obrir el DNS a nous gTLD) com han de ser les polítiques referents a ICANN.

Finalment hi ha com a mínim una tercera organització a la que el .ct s'hauria d'apuntar. CENTR és l'associació que agrupa els ccTLDs europeus, tot i que per raons històriques n'acull alguns de més enllà.

5- Com hauria de ser el nou .ct

Un ccTLD és un servei a la ciutadania i la imatge del país a Internet. La seva gestió, les seves accions i la manera de gestionar-lo són, en el món dels TLD, però també en el dels usuaris d'Internet, una agent més de la diplomàcia pública o “soft power” del país. És com una xarxa de trens eficient o ineficient (comparem FGC vs. RENFE) o els model de l'actual agència tributària espanyola vs. el model proposat per a la catalana.

Tot i que el funcionament del NIC.ct no serà deficitari, no ha de ser un negoci. Ha de reinvertir beneficis en millores tècniques, de servei i socials. Ha de liderar les polítiques TIC del país.

Sense anar gaire lluny, a Europa mateix tenim alguns ccTLD amb qui quan era al .cat vam intentar emmirallar-nos-hi i aprendre tant com fos possible. I al revés, altres ccTLDs (.nl i .nz per exemple) han adaptat el model de reinversió social que vam fer a .cat amb els Ajuts ja fa uns anys i actualment discontinuat.

Un model amb vocació de servei públic amb l'esperit d'eficiència de l'empresa privada.